LA MERAVELLOSA SAVIESA DELS NENS

Fa uns dies estava en un parc infantil i em vaig fixar en dos nens i una nena de tres o quatre anys que estaven jugant. De sobte va haver una petita picabaralla i un dels nens va deixar el joc. Va anar a seure a pocs metres d’on era jo. Va creuar els braços i va restar immòbil, emmurriat,  mirant a terra. La nena se li va acostar i li va dir:

    -¿Què et passa?

    -Estic enfadat- va respondre el nen amb pura sinceritat.

La nena el va deixar estar i va continuar jugant amb l’altre amiguet. I allà va quedar el nen enfadat, assegut i emmurriat, simplement sentint, experimentant el seu enuig. Al cap de dos o tres minuts, va aixecar el cap, va descreuar els braços, va fer un lleuger somriure i va tornar a unir-se al joc dels seus dos amiguets com si res no hagués passat.

Quants conflictes ens estalviariem si ens permetéssim, i permetéssim als altres,  simplement SENTIR, amb sinceritat i sense judicis !

Arxivat a Reflexions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: