LA VACA

Vaqueta

Fragment de l’article “¿Y si salimos de esta?”, publicat a La Revista del Vallès el 12 de febrer de 2013

Explica un antic conte sufí, que fa molts anys, un mestre monjo i el seu deixeble, fent camí per les muntanyes, van tropar amb una casa mig ruïnosa situada prop d’un barranc. Allí hi vivia una família molt pobre. La seva única possessió era una vaca, i la seva llet, el seu únic mitjà de subsistència. Es feia fosc i el cap de família va oferir als monjos aixopluc per la nit. Quan tots ja dormien, el mestre va despertar el seu deixeble i li va dir que agafés la vaca i la tirés pel barranc. El deixeble s’hi va negar horroritzat, adduint que era l’únic mitjà de vida de la família. Però davant l’insistència del mestre, finalment va obeir i va empènyer la vaca al fons del precipici . A l’alba, els monjos es van acomiadar de la família i van seguir el seu camí.

Anys més tard, el deixeble s’havia convertit en mestre. Els remordiments el consumien per la mala jugada que havia fet a aquella pobre família. Va deixar el monestir on havia residit els últims anys i va anar a trobar la casa per demanar perdó. Quan hi va arribar, va trobar que tot estava canviat. La casa era més gran i estava ben conservada i hi havia un luxós cotxe aparcat davant la porta. Boniques flors adornaven els balcons i nens petits corrien alegres pel voltant. L’antic deixeble va sentir una punxada al cor. Segurament que aquella pobre família havia hagut de vendre la casa i deixar-ho tot per culpa del seu acte cruel. Què se’n devia haver fet,d’ells? Va acostar-se a la porta i va trucar. Davant la seva sorpresa, va obrir la porta el mateix home que ho havia fer anys enrere. Allà hi seguia vivint la mateixa família. El monjo estava atònit. No entenia què havia pogut passar. L’home va explicar:

-Sap? Aquell matí que vostès van marxar, la nostra vaca va desaparèixer. Finalment la vàrem trobar morta al peu del barranc. Al quedar-nos sense cap mitjà de subsistència, ens varem haver d’espabilar. Vàrem buscar dintre nosaltres mateixos i vàrem trobar noves habilitats, capacitats i recursos que ni tan sols sabiem que teniem. Des de llavors no hem parat de créixer.

Arxivat a Contes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: